L'origen dels balls parlats és incert i arriscat de precisar però sembla que deriven del teatre medieval de carrer. Bàsicament, la via de transmissió del ball popular, és a dir: balls parlats o amb parlaments, danses, etc., ha estat la via oral; així doncs, és lògic, que en aquest traspàs hagin arribat alterats respecte a la seva versió original. (+)

La tradició festiva de la Catalunya Nova, d'una zona àmplia del país que va de l'Anoia i el Penedès fins al Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat, se centra en uns trets bàsics i comuns. És una manera pròpia d'entendre la festa al carrer, una forma particular d'estructurar-ne els cicles i els seus components. (+)

(…) L’arrel de la prolífica presència demoníaca en el nostre folklore popular es perd en la llunyania del temps. En un principi, el culte a la vegetació i a la natura, que s’escau en una data tan assenyalada com el solstici d’estiu, es confon amb el culte al sol. I per derivació, al foc. Aquest, en un passat pre-romà, va ser entés com un principi energètic vital, (+)

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (Castelló), a la Matarranya (Franja de Ponent) i en diferents indrets de l’Illa de Mallorca, es caracteritzen per l’aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers cometent tot tipus d’entremaliadures. (+)

El diable o dimoni és una figura que ha conviscut durant centenars d'anys entre nosaltres, enredat en les més diverses expressions culturals i populars. És un personatge burlesc, malcarat, sorollós, però, tanmateix, també alegre i inofensiu. El trobem arrelat en moltes i diverses esferes de la nostra activitat cultural i creativa, (+)