Per ordre de l'alcalde es fa saber a tothom
que una fera ferotge del parc s'escaparà.
Es prega a les senyores compren força aliments,
i no surten de casa fins que torne el "bon temps".
Tot el que tinga cotxe que fota el camp corrents
i se'n vaja a la platja, a la torre o als hotels.
L'alcalde s'encarrega, fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge deixar-la sense dents.
El qui això no complesca que no es queixe després
si per culpa de la fera ell passa algun turment.
Jo que no tinc ni casa, ni cotxe ni carret,
em vaig trobar aquell dia la fera pel carrer.
Tremolant i mig mort, -Ai Déu, redéu la fera!
I en veure'm tant fotut, em va dir molt planera:
-Xicot per què tremoles? Jo no te'm menjaré.
I doncs per què t'escapes del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l'alcalde i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita, jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen la volen empaitar.
La fera es defensa, no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola, no pot, i me l'estoven,
i emprenyats per la feina a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l'Alcalde, es fa saber a tothom
que la fera ferotge ja no ens treurà la son.
I gràcies a la força, no ha passat res de nou;
tot és normal i "maco", i el poble resta en pau. Au!



15 anys sense l'Ovidi Montllor

(Alcoi, 4/02/1942 - Barcelona, 10/03/1995)